Les entitats són l’espai natural de participació, de convivència i d’unió de les persones, per aconseguir una altra fita comuna. Aquest és el compromís dels ciutadans en cada realitat concreta. Poc a poc, l’associacionisme ha anat renaixent en una continua evolució i ha entrat en un procés de consolidació, tant pel que fa a l’estabilitat de les mateixes, com a la pluralitat d’àmbits d’actuació. Aquest desenvolupament, ha estat -i és lògic- desigual. Tenim un teixit associatiu divers i plural, però, al mateix temps, perquè doni fruit, s’ha de promoure el coneixement d’una manera mútua entre tota la realitat associativa, i de manera especial, una manera molt clara segons els àmbits d’actuació.
S’ha de facilitar el diàleg interassociatiu, evitar la duplicitat de manera innecesssària, infondre un esperit cooperador i federatiu que permeti avançar comunitàriament des de la diversitat fins a les fites que d’una manera unida ens marquem.
Hem de potenciar, facilitar i donar els instruments necessaris perquè les entitats puguin desenvolupar les activitats; i aquí entren en una verdadera funció les federacions autonòmiques.Els objectius que han de tenir les esmentades federacions són d’índole diversa; entre d’altres, podem destacar els següents:
- Proporcionar serveis a les entitats que configuren la Federació. això no sempre vol dir donar diners; moltes vegades consisteix a facilitar el funcionament ordinari de l’entitat (informació de tot tipus, tràmit de documentació, canalització de subvencions, recolzament en actes socials…).
- Infondre un esperit cooperador que permeti avançar conjuntament totes les entitats, sempre des de la seva diversitat. això vol dir que, des de la Federació, s’ha de potenciar i canalitzar les activitats que poden desenvolupar les entitats de manera que siguin elles les protagonistes de tot el que es duu a terme. Les federacions col.laboren, ajuden; les entitats participen, organitzen.
- Les federacions han de servir d’interlocutors amb l’administració. Per això, hi ha d’haver una perfecta sintonia entre les federacions i els seus integrants.
Són imprescindibles una transparència, una comunicació i un diàleg constants. A l’administració, evidentment, li interessa tenir un representant que aglutini tot el conjunt del teixit associatiu, ja que això facilita la negaciació i el treball conjunt amb la societat civil. Les entitats juguen un paper primordial de vertebració i dinamització del país. Les administracions han d’ajudar a potenciar totes aquestes diferents dinàmiques. S’ha de donar un suport no només moral sinó d’una manera especial, pràctica.
Ara bé, les entitats, les federacions, també s’han de preocupar d’establir un sistema de reciclatge. No podem esperar que ens ho resolguin tot. Els recursos econòmics de l’Administració cada dia són més limitats; per això, hem de trobar noves formes pel finançament, el treball voluntari de la gent, de participació i d’acceptació social del moviment associatiu.
Les Federacions Territorials o Autonòmiques són una realitat, però no sempre operativa. Són diferents segons el territori i les entitats que les formen, però amb un objectiu comú: servir com a instrument útil al conjunt del teixit associatiu i, en aquest cas, al nostre conjunt campista.
Federació Catalana de Clubs Campistes 